[@more@]

Tweet

A partir d'aquesta tarda, l'adreça del meu blog serà http://lapriblog.blogspot.com/ (ara encara no s'hi pot entrar), però es podrà entrar des de l'adreça que jo sempre dono, http://www.lapri.com/. Quan sigui el moment, ja estarà avisat. Així que, au, vagi bé a blocat, espero i desitjo que torni a funcionar, i als que us hi quedeu, paciència, tard o d'hora se solucionarà.

Per cert, una última cosa. Acaba d'entrar l'hivern, just a aquesta hora, 00:22, i sort a la loteria. 

[@more@]

Tweet

Aquesta felicitació va dedicada a tothom, és clar. Què més dir? Doncs el mateix que diu la imatge. No em va costar gaire fer-la, però com que havia de posar el temporitzador de la càmera, i després m'havia de tirar pel terra, doncs això, i el ninot d'en Shinchan, res, em feia gràcia posar-lo.

També fer un petit anunci, i és que abandono blocat. M'ha costat prendre aquesta decisió, però tal i com estaven anant les coses últimament, i en vista que ni se soluciona ni s'informa, perquè a mi si funciona malament, però hi ha algú al darrere que informa de què està passant, doncs almenys em tranquil·litza, però en aquest cas no ha sigut així. Sentint-lo molt, marxo, però per entrar a la nova ubicació, només caldrà seguir entrant per l'adreça http://www.lapri.com/, ja que aquesta redireccionarà a la nova ubicació. En principi volia esperar encara, mira si sóc confiat, però el dia 22 és el dia del blocaire invisible, i amb el que li ha costat a l'Alepsi de fer i tot això, doncs no volia que per culpa d'aquest servei, anés malament, almenys per la meva banda, així que això.

També una petita cosa, que la necessito explicar, perquè avui he tornat indignadíssim a casa. En arribar a l'estació d'Alcorcón el rodalies, he escoltat crits d'un paio, que li estava cridant a una noia, imagino que la seva nòvia, no sé per quina raó, em sembla que havien perdut alguna cosa i ell deia que la culpa era d'ella, li deia coses com "te vas a enterar del palizón que te voy a dar", al passadís de sota les vies s'han aturat i han continuat cridant, jo els mirava, i ell cada cop estava més nerviós, i ha sigut quan l'ha clavat una bufetada a ella. Llavors he pujat les escales per buscar algun policia, perquè des de fa mesos sempre que hi vaig hi ha 5 o 6 vigilants a l'estació, i una parella de policies municipals. Però s'ha complit la llei de Murphy, ningú, absolutament ningú. M'he emprenyat moltíssim, perquè sempre, cada dia, hi són, fins i tot una vegada recordo haver contat 11 vigilants i 4 policies, i avui ningú. He marxat molt emprenyat, només espero que aquesta noia, que era molt jove, s'adoni que aquell fill de puta no l'estima, perquè no s'insulta ni es claven bufetades a qui estimes. Què hi farem!

Estimat/ada blocaire invisible, puta renfe. El pròxim dia 22 ja sabràs que sóc jo (si no ho saps ja), però tant fa, et tinc preparat una coseta que espero que t'agradarà. Fins llavors.

I a qui em fa de blocaire invisible, ara mateix estic que no puc de content i de feliç, de veritat, estic molt emocionat per això. Moltes gràcies, de veritat.

[@more@]

Tweet

Abans d'arribar a l'oficina em trobo amb el Nadal d'Alcorcón:

Una miqueta mogut m'ha sortit el Nadal d'Alcorcón

I després a l'oficina, una cua que arriba fins al carrer. Escric les adreces amb boli, quan una dona em ve "ay mi niño, me puedes ayudar a escribir una dirección, que yo no veo" i l'ajudo, al cap d'uns minuts "ay mi niño, perdóname otra vez, me puedes escribir mi dirección, que también hace falta" i doncs li escric la seva adreça. Després d'això, fico el christmas als sobres, los chupo per tancar-lo, em fico el rei a la boca, i em poso davant el mostrador, com que no em refio gaire de Correus espanyols, doncs decideixo enviar alguns per certificat, el que em dóna de sí la butxaca, perquè almenys alguns arribin segurs.

Després d'això, doncs marxo a casa, són les 8 del vespre ja. Arribo a casa, veig un christmas de l'empresa, i de seguida em poso a estudiar, després d'això que acabo de fer i del dia cansat a la feina, però tant fa. I dic tant fa perquè el dia 5 de gener em donen vacances, dues setmanes lluny d'allà, després de les festes per aprofitar-lo millor… ai què bé! Ja començo a fer plans… bé, de fet els plans ja els tinc, ara concretaré dates i doncs, cap allà (un altre allà que l'anterior) uns dies. Ara estic content, veus?

Hola blocaire invisible, bona nit. Avui no se m'acut cap pista, però em sembla que estàs content/ta, o això crec, vagi bé.

I per si algú vol veure el blog que m'ha fet el meu blocaire invisible, a dalt, a l'enllaç que posa "Tinc un amic" el podreu veure. 

[@more@]

Tweet

Estimat/ada blocaire invisible, em diuen, em comenten, ho sé, que estàs estudiant. El què? Això ja no ho dic.

[@more@]

Tweet

Pràcticament des del primer dia em van posar en un lloc de la nau on no em van moure, i això estava genial. Fins i tot, degut a que la persona que estava allà i a la que jo ajudava, la van portar a un altre lloc, doncs diguem que jo em vaig fer el responsable d'aquell petit racó. Plastificava palets plens de mercaderies per després ser portats en carros autotransportats cap al moll de càrrega. Vaig fer amistat amb pràcticament tothom. Els automòbils que es feien servir allà, els controlava molt bé, fins i tot em vaig treure el carnet de "carretillero". Hi havia un "maquinillo", que és com els dèiem allà, eren transpalets automòbils en els que et pujaves a sobre i els controlaves i conduïes, doncs n'hi havia un que era el que jo sempre portava, li deia el "Macià", no perquè jo volgués, sinó perquè portava una enganxina del centre comercial de Francesc Macià. I tenia un gran avantatge, el transport era gratuït, agafava un autobús que posava l'empresa (els Nogales) a prop de casa i per tornar d'allà igual, així si feia tard almenys hi havia justificació, no com ara anant en rodalies, que no saps quan arribaràs ni a la feina ni a casa, avui mateix, en tornar, he trigat 20 minuts més, he arribat a casa prop de 19:30 quan normalment arribo una mica més tard de les 19:00, bé, avui al tren me l'he passat tota l'estona amb el mòbil, fent coses.

Quan estava a punt de complir-me el contracte, gairebé tothom em deia "a ti te hacen fijo seguro" jo els hi deia "ya veremos, hasta que no me lo digan"… no m'ho van dir. Jo volia que em fessin fixe, perquè hauria suposat tenir una mica més obertes les portes per marxar a un altre lloc. Vaig veure com a molta altra gent sí els van fer fixes, i jo al final res. Jo sortia a les 20:00, doncs l'últim dia, a les 19:05, en un paper escrit a rotulador, em van dir on havia d'anar a cobrar el finiquito (en català és quitança, em sembla), i en donar les 20:00, adéu, te echaremos de menos, ya nos veremos en alguna fiesta i tal i qual, però ja està, res més. Així va acabar l'època de Valdemoro, la que va ser la meva primera feina. Després doncs ja se sap, atur, feines de setmanes per aconseguir cobrar l'atur 4 mesos, i on sóc ara, que tot i no ser millor que Valdemoro, i tot i no agradar-me gaire, malgrat que l'ambient entre companys és excel·lent, doncs si em diuen de continuar, hi continuaré, és clar, perquè de nou se'm tornarien a obrir una mica més les portes. Per saber això falta 1 mes i 10 dies. Ja veurem què em depara tot això.

Estimat/ada blocaire invisible, espero que els meus escrits a lo català – ultraoccidental t'agradin, ja que sé que t'apassiona el parlar culte.

També agrair a qui em fa de blocaire invisible, que m'ha dedicat un blog sencer, moltes gràcies, m'encanta.

[@more@]

Tweet

… i dolent
 

L'Arare ha començat això, que han seguit més persones.

Blocaire invisible, sàpigues que hi ha dies bons, hi ha dies dolents (com el post xD) però sempre tot acaba bé, i sempre tens gent que està al teu costat.

[@more@]

Tweet

Aquesta és la prova de que estic gilipolles. Per si algú no ho enten (algú ho enten?) posaré una cosa que ho aclarirà (espero), fixeu-vos en els quadres vermells i el verd.

Doncs per si algú després d'això encara no sap perquè estic gilipolles, dir que jo agafo el tren a Atocha i em baixo a Alcorcón. Imagino que després d'aquest aclariment se sàpiga ja perquè estic gilipolles. I és que avui m'he dormit al tren i m'he despertat a l'última estació de la línia.

No seria res d'excepcional sinó fos pel dia tan infernal que he passat avui a la feina. Des que hi porto, ja gairebé 11 mesos, puc assegurar que avui ha sigut el pitjor dia de tots. Diversos factors així ho han propiciat, entre falta de gent, trucades constants i algunes que més val no tornar a tenir, he esclatat. Avui per primera vegada, després d'una trucada en la que no podia més, i just en penjar-la, em va entrar una altra, però la vaig penjar dient "ja n'hi ha prou", vaig tirar els cascos sobre el telèfon i m'he dirigit al lavabo. Aquí m'he tancat en una de les portes, i m'he recolzat sobre ella. Respira, inspira, tranquil·litat, que ja són més de les 5 i en menys d'una hora marxes. He sortit, m'he pentinat, i de nou a això.

Amb tot això, no he pensat cap pista pel meu/la meva blocaire invisible. Doncs res, com que segur que ho llegiràs, i encara que no sàpigues que ets tu, doncs ho ets, tingues-ho clar, perquè ets una persona molt especial. D'acord?, ja et prepararé alguna coseta, i així m'oblido de la feina una estona

[@more@]

Tweet

El primer llibre que he agafat és "Ets la meva vida, ets la meva mort" de Maria de la Pau Janer:

Si no t'agrades, els tintaré del color que vulguis.

El segon llibre és "La sonrisa etrusca" de José Luis Sampedro:

El estudiante le explica que le han pasado a <<Vías públicas>> al acabar la poda, y seguirá teniendo trabajo un par de semanas en la ornamentación callejera para la próxima Navidad.

V.2.0: El tercer llibre, inexperat fins fa una estona gràcies a Garrofaire, és "Tres metros sobre el cielo" de Federico Moccia:

Si cambias de idea, ya sabes donde estamos 

I doncs això és el resultat del meme, resulta entretingut llegir aquesta frase, si has llegit el llibre perquè hi trobes alguna cosa que la relaciones amb la història en general, i si no has llegit el llibre, perquè llegint la frase no tens ni idea de què va el llibre. Finalment li passo a qui vulgui, si algú el vol fer a proposta pròpia, doncs que ho faci, dient que ve de part meva i ja està.

[@more@]

Tweet

També un petit apunt de frikisme ferroviari per la meva banda, i és que he anat fins a Colmenar Viejo per veure passar el Tren Hotel a París. Dit així semblaria gilipolles, i en el fons ho és una mica, però si he anat a veure aquest tren és perquè aquesta via per on ha passat portava tancada dos mesos i aquest tren va sempre per Valladolid i no per Aranda de Duero, que és per on ha anat avui, aquest era el motiu pel que he anat fins allà, m'hi he portat la càmera, de nit, enmig de la foscor del camp, amb les mans congelades i els peus igual, tot per veure un tren. Què hi farem, a veure si la propera vegada que passa per aquí és estiu, perquè si és hivern mai més l'espero.

I ja per acabar, la segona part i última del reportatge "Conèixer Alcorcón". Amb les cançons "I Can't Help My Self" de The Kelly Family, "Misèria" de Titot i David Rosell, i una cançó de la que no tinc títol, que es va utilitzar com a Ending en la pel·lícula de Shinchan que es va estrenar l'any 2000 al Japó i que aquí acaba de sortir en DVD, de nom jo li he posat "Sayônara arigatô" que vol dir "Adéu i gràcies", perquè és el que diu el "estribillo".

[@more@]

Tweet