Deutes

Deutes, sí. No meus, jo no en tinc… bé, algun, pagar el cotxe, i l'acadèmia per a les oposicions, i les poquíssimes compres que pago amb la targeta de el corte inglés. Però hi ha deutes més grans, i gent que no els paga. L'altre dia estava doblant cartes de factures de la gent que no ha pagat l'ADSL i aquestes coses, i em quedava una mica flipat, fins a 3000 € algunes persones devien.

No sé, però després la gent es queixa que no arriba a final de mes, que la hipoteca els ocupa totes les despeses, però a la vista està que no és així en alguns casos. No dubtem en comprar-nos telèfons mòbils caríssims que fan el mateix que un que no val tant, jo no em canso d'escoltar cada dia a gent que es compra un telèfon que els ha costat 300, 400 euros, i que per això ja es pensen que tenen un tracte preferencial en quant a reparacions o que els han de canviar el telèfon o fins i tot tornar-los els diners… perdoni, vostè ha pagat aquesta quantitat perquè ha volgut, i li tractarem igual que un que ha comprat un telèfon per 39 € o gratis.

Vivim en una societat de consum, però algú ens obliga a endeutar-nos fins a les celles només per tenir coses exclusives?, per tenir el "Home cinema", posar-nos els mobles més exclusius per a casa nostra, conduir un BMW… no, ningú ens obliga, ho fem perquè volem. Llavors, perquè després ens queixem que no arribem a final de mes? Si ens ho estem buscant nosaltres. Jo no puc gastar el que no tinc, senzillament, sinó tinc, no ho compro, i ja està, i si tinc, i està a bon preu, ho compro, si és que de veritat ho necessito, o fins i tot per donar-me un petit capritx.

I ara arriba Nadal, "la cuesta de enero". Gastarem centenars o fins i tot en alguns casos milers d'euros en comprar coses als altres, només perquè ens obliguen a regalar coses en aquesta època. En canvi jo he de ser el bitxo raro d'aquesta societat, perquè a mi la cosa que més il·lusió em fa no és una cosa material, a mi el que més m'agrada és passar-m'ho bé, i que si em volen regalar alguna cosa, amb qualsevol petit detall ja tinc prou, no sé, potser sóc l'estrany, però a mi m'agrada així.

En canvi, hi ha una cosa per la que no m'importaria endeutar-me, i aquesta seria poder marxar a viure on jo vull, però clar, si ho faig això, a veure després com menjo, que és més important, així que ho hauré de fer quan no suposi tant endeutament.

Per últim, una manera de fer un petit detall a algú sense endeutar-nos, El Blocaire Invisible. No calen targetes de crèdit per ajornar els pagaments. Una interessant proposta per Nadal, apunteu-vos-hi.

 

 

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 comentaris a l'entrada: Deutes

  1. Alepsi diu:

    Hòstia… fot una ràbia això!!! La gent que va pel món queixant-se de que van escurats “ai, ho sento, no porto diners, pots pagar tu el café???” “Clar, home, clar….”

    I després resulta que van amb el millor Mercedes, lluint el millor rellotge, amb una peazo casa amb assistenta i tot… i tu, que et menges els mocs amb patates (ecs, que guarra sóc quan vull) li has pagat el café… quina puta ràbia!

  2. onix diu:

    Laprí fent aquestes reflexions sobre els diners crec què ja ets mes Català que Pompeu Fabra ai las!!!! XDDD
    de fet tens molta raó i encara us heu deixat els que s’entrampen per viatjar el mes de vacances , i desprès et venen a demanar …

  3. nur diu:

    Sí, senyors, així és com estalvien els rics: estalviant en coses a què nosaltres no donem importància (un cafè, el preu de la llet, un berenar…). Hi ha molta gent que s’endeuta no t’imagines com i ara ve una època fotuda: les hipoteques pugen i pugen i molta gent ja vivia per sobre del nivell que li pertocava. Quan els facin la revisió anual… ja veurem com començaran a vendre coses i cosetes.

    Jo no sóc estalviadora i, curiosament, a casa qui és estalviadora és ma mare (d’origen manxec), però crec que cal tenir uns mínims assegurats i no gastar per sobre del que tens. Si un any no puc fer vacances, doncs no les faig. Si vull reformar el bany, hauré d’estar un temps sense sortir gaire, mirant-me el que gasto i el que no per poder pagar les reformes, no?

    Però hi ha molta molta gent que viu per sobre de les seves possibilitats, deixant a deure quantitats ínfimes en un lloc i no tan ínfimes en d’altres, David!

  4. Laprí diu:

    Alepsi, em pagues el post? que encara no he cobrat xD

    Pd40, al final arribarà un moment que la gent no podrà gastar diners en res més que hipoteques o crèdits, temps.

    Uh, Onix, na na, pagant hipoteques, el cotxe, el home cinema o el que calgui, que a les vacances se’n van a… Egipte, per exemple, i és vital per a les seves vides.

    Higgins, aquesta família que comentes…. millor no opinar sobre ella, com està el món.

    nur, estalvia una mica, no li deixes només a la teva mare :)

  5. kurtz diu:

    A mi em sembla bé que cadascú se’ls gasti com vulgui. Però lo d’endeutar-se és xungo, ja veurem que passa com pugin els tipus d’interès amb tanta gent hipotecada. Pot ser un daltabaix.

  6. kurtz diu:

    A mi em sembla bé que cadascú se’ls gasti com vulgui. Però lo d’endeutar-se és xungo, ja veurem que passa com pugin els tipus d’interès amb tanta gent hipotecada. Pot ser un daltabaix.